16 de juliol-17 de juliol.
Sortirem a navegar un parell de dies per la zona de klintemala.
Ja hem fet els preparatius per sortir d'expedició.
Tenda campany i rafia per fer sobretoldo/ sac de dormir/ estèrilla inflable/ queviures i aigua/ fogonet i carmanyola/ cordes i frontal . Aquest és l'equipament necessari, ja podem sortir.
Sortim de Kintemala, circumnavegarem la illa de Vino i les illes que l'envolten, mai sabem on anem exactament i anem improvisant segons el que anem veient.
Seguint la tònica el cel blau comparteix el protagonisme amb uns nuvols canviants.
L'illa de Vino està habitada, passarem a certa distancia, ja que ens dirigim a les illes més petites, on els trams de navegació són més curts i més distrets.
Paratges fascinants faran la navegació una delícia, Suècia i més concretament l'arxipèlag d'Stocolm és un lloc ideal per la practica del Kaiac, a més no és un mar amb una exigència tècnica massa gran.
Observem en molts trams molt poca profunditat. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, fa que la renovació de les aigües sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació.
Roques emergents fan la navegació impossible a embarcacions de gran calat, un Kaiac no té masses problemes per superar aquets obstacles.
Arriba l'hora de dinar i buscarem un lloc tranquil, per aquí no es massa difícil, ja que no hi ha gaire moviment humà,en aquest cas les roques de la vora aniran ideals per estirar-se a prendre el sol.
Seguirem el nostre camí, avui el dia és radiant, només una mica de vent, i quatre núvols.
Tot això és un laberint, illes i illots, escampades de manera aleatòria, fan que l'orientació sigui força difícil, a més la falta de relleu fa que sigui fàcil confondre el paisatge.
Hem trobat el nostre illot, està situat en una raconada i crec que serà bó per la pesca.
Els arbres facilitaran els muntatge de la ràfia, és molt necesaria de muntar-la, ja que aquí el temps no dona tregua, i els ruixats no avisen.
El silenci regna en l'ambient, pau absoluta.
Seguim pensant que aquest mar, és semblant a un llac, i entre illes encara més, no hi ha posibilitat d'haver-hi onades.
Ja tenim el campament montat, la Mariona comença a preparar el sopar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada