(Suècia).Objectiu visualitzar foques a Djursvik (Suècia)

Comença un nou dia. El cel és blau i el sol ja s'ha llevat. Falten pocs minuts per les 6:00 del matí.

Avui tenim un clar objectiu, intentar localitzar una colònia de foques grises.

Ja sóm dins de l'aigua. Aquest és un país molt tranquil, però a aquesta hora encara més. L'ariet és fresc i el mar resta tranquil, la única cosa que sembla alterable, pels pocs dies que portem per aquí, és el cel.

Estem prop de 2 hores buscant. Segons les referències que tenim però ni rastre, ens han parlat d'una colònia que habita en aquestes aigües, però no hi ha sort.

Finalment prop de les 9:00 localitzem el primer exemplar d'aquesta espècie.

Naveguem entre foques, treuen el cap  i es sumergeixen encoriusides per la nostre presència.

Després d'una bona estona localitzem uns quants exemplars que prenen el sol, sobre unes pedres.

Ens hi apropem, elles ens contemplen sense perden's de vista.

Seran uns moments genials, feia dies que esperàvem aquest encontre i finalment l'hem pogut realitzar.

 

Tornem al nostre camp base. Els núvols, que fa un moment cobrien el cel, deixen alguna escletxa  i un blau intens contrasta de colors el paisatge. És hora d'esmorzar, ja tenim la gana feta.

Paisatges sobris, paisatges únics.

Com sortit d'un conte, les construccions de fusta, els molls i fins i tot els arbres s'ordenen amb una cura exquisida.

És migdia i queden moltes hores de llum, aprofitarem que ja som aquí per visitar una mica més aquesta costa.

Hem divisat una illa, una mica fora d'aquest petit arxipèlag i cap allà ens dirigim, l'illa deu estar a 1/2 horeta de navegació de la costa.

Finalment trepitgem aquest tros de terra. Bàsicament només sobresurt el far, i aquest ens ha guiat fins aquí.

El lloc a més del far, té habitacions on hi pots passar uns dies, els nois que ho regenten són molt trempats, i ens deixen fer una visita al lloc.

Doncs vinga cap amunt hi falta gent.

Des d'aquí divisem la costa a una banda, i l'illa d'Öland a l'altre, aquest espai que separa aquets trossos de terra no és massa gran.

Öland és una illa de la costa de Suècia, i la més petita de les tradicionals províncies sueques. Öland té una superfície de 1342 km² i està situat al Mar Bàltic davant de la costa de Småland. Està separada del continent per l'Estret de Kalmar i es connecta amb aquest pel Pont d'Öland de 6 km, que es va inaugurar el 30 de setembre el 1972.

L'illa forma part del Comtat de Kalmar i la seva capital és Borgholm.

Seguim el nostre camí entre illes i mar.

Ocells arreu, en aquestes etapes del viatge és on veure'm més varietats ornitològiques.

En aquesta illa hi predominen els corbs marins, aquets han fet els nius a certa altura del terra.

Niu de corb marí.

Els corbs marins són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria (incloent-hi totes les espècies de l'hemisferi nord) tenen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre (i algunes, com el corb marí pigallat, presenten colors força vius). Moltes espècies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc, habitualment més intens durant l'estació d'aparellament. El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.

Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; se submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.

Niu amb ous de xatrac.

Els xatracs (Sterna) formen un gèneres d'ocells caradriformes. Antigament agrupava la majoria d'estèrnids "blancs" indiscriminadament, però comparacions de seqüències de mtDNA han revelat recentment que aquesta classificacó seria parafilètica (Bridge et al., 2005). Actualment queda restringit als típics estèrnids grans blancs que viuen gairebé arreu del món en zones costaneres. També es coneixen amb el nom de xatracs la resta d'espècies de la família dels estèrnids, a excepció dels fumarells del gènere Chlidonias.

Niu amb ous de cigne.

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formaria la tribu amb el gènere Coscoroba, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques.^[1]

De distribución básicamente holàrtica, també hi ha dues espècies a l'hemisferi sud, una sud-americana i l'altra australiana. Algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l'hivern.^[2]

Els cignes tenen gran importància en la religió de l'hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia heràldica i el folklore popular especialment en els països nòrdics, on són habituals.

Els cignes normalment s'aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous.Seguim gaudint del dia, fent un reconeixement exhaustiu de diferents illots que ens surten al pas.     Un raig de llum ens acomiada a la nostre sortida del mar, ha estat un dia ple de coses bóniques. I l'hem disfrutat molt.

Avui ja ens quedarem a passar la nit aquí.