(Suècia).Ruta de varis dies desde klintemala, circunavegació a la illa de Vino, i illes properes

16 de juliol-17 de juliol.

Sortirem a navegar un parell de dies per la zona de klintemala.

Ja hem fet els preparatius per sortir d'expedició.

Tenda campany i rafia per fer sobretoldo/ sac de dormir/ estèrilla inflable/ queviures i aigua/ fogonet i carmanyola/ cordes i frontal . Aquest és l'equipament necessari, ja podem sortir.

Sortim de Kintemala, circumnavegarem la illa de Vino i les illes que l'envolten, mai sabem on anem exactament i anem improvisant segons el que anem veient.

Seguint la tònica el cel blau comparteix el protagonisme amb uns nuvols canviants.

L'illa de Vino està habitada, passarem a certa distancia, ja que ens dirigim a les illes més petites, on els trams de navegació són més curts i més distrets.

Paratges fascinants faran la navegació una delícia, Suècia i més concretament l'arxipèlag d'Stocolm és un lloc ideal per la practica del Kaiac, a més no és un mar amb una exigència tècnica massa gran.

Observem en molts trams molt poca profunditat.  És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, fa que la renovació de les aigües sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació.

Roques emergents fan la navegació impossible a embarcacions de gran calat, un Kaiac no té masses problemes per superar aquets obstacles.

Arriba l'hora de dinar i buscarem un lloc tranquil, per aquí no es massa difícil,  ja que no hi ha gaire moviment humà,en aquest cas les roques de la vora aniran ideals per estirar-se a prendre el sol.

Seguirem el nostre camí, avui el dia és radiant, només una mica de vent, i quatre núvols.

Tot això és un laberint, illes i illots, escampades de manera aleatòria, fan que l'orientació sigui força difícil, a més la falta de relleu fa que sigui fàcil confondre  el paisatge. 

Hem trobat el nostre illot, està situat en una raconada i crec que serà bó per la pesca.

Els arbres facilitaran els muntatge de la ràfia, és molt necesaria de muntar-la, ja que aquí el temps no dona tregua, i els ruixats no avisen.

El silenci regna en l'ambient, pau absoluta.

Seguim pensant que aquest mar, és semblant a un llac, i entre illes encara més, no hi ha posibilitat d'haver-hi onades.

Ja tenim el campament montat, la Mariona comença a preparar el sopar

(Suècia).Circumnavagació prop de figeholm.(mar bàltic, Suecia).

Aquest cop, farem el campament en unes entrades que fa el mar cap a dins la terra.

En el bàltic la salinitat és molt baixa i hi trobem la presència de peixos d'aigua dolça.

La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars.

Estem aprop de la sortida cap al mar més obert.... Avui 14 de juliol del 2015 aprofitarem la tarda per navegar cap a dins, on l'aigua li guanya  lloc a la terra.

Ahir al vespre vaig tinguer un cop de sort, vaig pescar 2 lluços de riu. El primer se'm va escapar, ja que el fil era molt prim, però el segon vaig tenir més cura i vaig aconseguir treure'l de l'aigua.

El lluç també va tenir un cop de sort, ja que teníem el sopar fet, a més era una mica gran per 2 persones, i el varem tornar al seu medi.

Lluç de riu.-Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc. Originari de l’Europa central i de l’occidental.

És 15 de Juliol, el dia s'ha llevat espectacular, sortirem a navegar a vista. Un dels únics banyets que farem al bàltic, el dia convida, l'aigua és transparent, i no hi ha presencia de meduses.

Les aigües més interiors tenen més semblança a un llac, que al mar, i les meduses ens han fet repensar uns quants banys.

Avui el sol pica, la temperatura és un altre factor important a l'hora de prendre un banyet, tot està alineat, no podem deixar perdre aquesta ocasió.

Uuuaaaauu, l'aigua està freda.

Ens recorda a l'aigua d'una riera a principi de temporada, està fresca, fresca.

Hi han uns quants núvols que ens ronden, però a hores d'ara ja hi estem acostumats, i per fer fotos són genials.

Sortim a mar obert, aquí ja no tenim la protecció d'altres illes i es nota. El mar està una mica més mogudet i el vent del sud agafa embranzida.

A l'última illa hi trobem un senyal lluminós. No sabem si el vent pujarà gaire més i per curar-nos amb salut, no hi farem una llarga estada.

Ens dirigim cap a la costa. Per aquesta zona comencen a veure més presència de velers.

Aprofitem per parar a fer unes fotos, a algunes de les formacions rocoses que trobem pel nostre camí.

Decidim que ens arriscarem a l'hora de tornar, ens volem inventar un recorregut, però no acabem de veure clar si podrem travessar. Portem un iPad i podem consultar el googlearth, però no tenim prou definició per poder saber si es pot travessar navegant.

Un bon lloc per dinar i per prendre el solet.

Sí està molt bé, però va passant l'estona i millor que enpreguem la ruta.

Si la ruta, la podem tancar sortirien unes 4 horetes, més o menys, però sí tinguéssim que tornar a desfer el tros que hem fet, la cosa es podria allargar força

El cercle es comença a tancar, no tenim cap referencia visual, i la cosa serà una mica qüestió de sort.

Arribem al lloc on teníem dubtes amb l'imatge de iPad, el canyís ens barra el pas, però sempre trobem un pas per on els nostres kaiacs poden travessar.

Comencem a veure la llum, sembla que aconseguirem el nostre objectiu, i la veritat és que ens faria molta mandra, tinguer que desfer el camí recorregut, això ens portaria unes quantes hores.

Eureka ho hem aconseguit, ahir a la tarda quan varem fer un recorregut cap a l'interior, varem acabar prop d'un lloc on divisavem unes xemeneies, i és aquí on hem arribat. Amb una mica més de mitja hora, ja serem al punt de sortida.

Contents del recorregut que hem dut a terme, i contents d'haver pogut tancar una volta circular.

(Suècia).Objectiu visualitzar foques a Djursvik (Suècia)

Comença un nou dia. El cel és blau i el sol ja s'ha llevat. Falten pocs minuts per les 6:00 del matí.

Avui tenim un clar objectiu, intentar localitzar una colònia de foques grises.

Ja sóm dins de l'aigua. Aquest és un país molt tranquil, però a aquesta hora encara més. L'ariet és fresc i el mar resta tranquil, la única cosa que sembla alterable, pels pocs dies que portem per aquí, és el cel.

Estem prop de 2 hores buscant. Segons les referències que tenim però ni rastre, ens han parlat d'una colònia que habita en aquestes aigües, però no hi ha sort.

Finalment prop de les 9:00 localitzem el primer exemplar d'aquesta espècie.

Naveguem entre foques, treuen el cap  i es sumergeixen encoriusides per la nostre presència.

Després d'una bona estona localitzem uns quants exemplars que prenen el sol, sobre unes pedres.

Ens hi apropem, elles ens contemplen sense perden's de vista.

Seran uns moments genials, feia dies que esperàvem aquest encontre i finalment l'hem pogut realitzar.

 

Tornem al nostre camp base. Els núvols, que fa un moment cobrien el cel, deixen alguna escletxa  i un blau intens contrasta de colors el paisatge. És hora d'esmorzar, ja tenim la gana feta.

Paisatges sobris, paisatges únics.

Com sortit d'un conte, les construccions de fusta, els molls i fins i tot els arbres s'ordenen amb una cura exquisida.

És migdia i queden moltes hores de llum, aprofitarem que ja som aquí per visitar una mica més aquesta costa.

Hem divisat una illa, una mica fora d'aquest petit arxipèlag i cap allà ens dirigim, l'illa deu estar a 1/2 horeta de navegació de la costa.

Finalment trepitgem aquest tros de terra. Bàsicament només sobresurt el far, i aquest ens ha guiat fins aquí.

El lloc a més del far, té habitacions on hi pots passar uns dies, els nois que ho regenten són molt trempats, i ens deixen fer una visita al lloc.

Doncs vinga cap amunt hi falta gent.

Des d'aquí divisem la costa a una banda, i l'illa d'Öland a l'altre, aquest espai que separa aquets trossos de terra no és massa gran.

Öland és una illa de la costa de Suècia, i la més petita de les tradicionals províncies sueques. Öland té una superfície de 1342 km² i està situat al Mar Bàltic davant de la costa de Småland. Està separada del continent per l'Estret de Kalmar i es connecta amb aquest pel Pont d'Öland de 6 km, que es va inaugurar el 30 de setembre el 1972.

L'illa forma part del Comtat de Kalmar i la seva capital és Borgholm.

Seguim el nostre camí entre illes i mar.

Ocells arreu, en aquestes etapes del viatge és on veure'm més varietats ornitològiques.

En aquesta illa hi predominen els corbs marins, aquets han fet els nius a certa altura del terra.

Niu de corb marí.

Els corbs marins són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria (incloent-hi totes les espècies de l'hemisferi nord) tenen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre (i algunes, com el corb marí pigallat, presenten colors força vius). Moltes espècies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc, habitualment més intens durant l'estació d'aparellament. El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.

Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; se submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.

Niu amb ous de xatrac.

Els xatracs (Sterna) formen un gèneres d'ocells caradriformes. Antigament agrupava la majoria d'estèrnids "blancs" indiscriminadament, però comparacions de seqüències de mtDNA han revelat recentment que aquesta classificacó seria parafilètica (Bridge et al., 2005). Actualment queda restringit als típics estèrnids grans blancs que viuen gairebé arreu del món en zones costaneres. També es coneixen amb el nom de xatracs la resta d'espècies de la família dels estèrnids, a excepció dels fumarells del gènere Chlidonias.

Niu amb ous de cigne.

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formaria la tribu amb el gènere Coscoroba, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques.^[1]

De distribución básicamente holàrtica, també hi ha dues espècies a l'hemisferi sud, una sud-americana i l'altra australiana. Algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l'hivern.^[2]

Els cignes tenen gran importància en la religió de l'hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia heràldica i el folklore popular especialment en els països nòrdics, on són habituals.

Els cignes normalment s'aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous.Seguim gaudint del dia, fent un reconeixement exhaustiu de diferents illots que ens surten al pas.     Un raig de llum ens acomiada a la nostre sortida del mar, ha estat un dia ple de coses bóniques. I l'hem disfrutat molt.

Avui ja ens quedarem a passar la nit aquí.