Aquets escrits, estan fets durant el viatge a Noruega, on la nit, no existia.
Corria el maig i el juny i el sol de mitjanit era l'amo de la situació.
Aquí teniem 24 hores per remar.
"UN RETROBAMENT ANUNCIAT".
Feia hores, dies, setmanes que l'havíem deixat enrera.
Una despedida lleu,
sense enyorança, sense cap sentiment de pèrdua.
Vivint el moment, com una gran experiència.
Al començament, era una situació nova, que sen's feia extranya. A mesura que els dies foren passant ens hi vàrem ben acostumar.
L'ordre en que es regia lo après, aquí es convertia en desordre, però tant ens era. Vivíem el desordre amb intensitat, sense perturbar-nos pel demà.
Sempre era avui, sempre era ara.
L'univers conspirava al nostre favor i ho aprofitàvem al màxim, tot i el desgavell que això suposava.
Tot es recuperava i al final, ens sumíem en un dolç i profund son.
Erem conscients que allò no es podia atrapar, però aprofitàvem el moment i sense adonar-nos-en i passàvem les hores jugant-hi, com entremaliada canalla. 
Eren hores de silenci i quietud, callava el vent i els ocells ho celebraven amb els seus cants.
Però com l'aigua que s'escola entre els dits, els dies foren passant. El retrobament aviat seria un fet. 
Començàvem a notar la seva presència. Semblava que es resignava a tornar.
Una pena es feia un lloc dins el cor, embolcallada amb records d'aquella terra.
Però la vida és així i avui hem tingut l'inevitable encontre...
Finalment, mirant el cel, ens hem adonat que alguna cosa havíem perdut.
Però n'hem recuperat una altra.
Hem recuperat LA NIT .
Com en un vell truc del mag, el desordre difuminat-se, ha desaparegut.
Ara sí que convençuts, podrem tornar a dir BONA NIT✨✨🌛✨✨.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada