http://kallac.blogspot.com/
💦❄️🎣✨🌞✨🐬🐟🚣🏿🌞🚣🏿🍀
.
Ara ja fa prop de dos mesos que començàrem el nostre periple cap a les terres del nord, ens esperava un llarg camí.
Arribàrem a la península escandinava, en vaixell desde Dinamarca, després de 2350 quilòmetres.
Noruega.
Començàvem una ruta a l'atzar...
No sabiem cap on ens portaria el nostre destí.
Ens guiava un mapa de carreteres i algunes visualitzacions al google earth, només disposàvem d'internet en llocs concrets.
Renault Kangoo(nivell mig/alt).
Buscàvem contrastos. Muntanyes altes que fortifiquessin profunds fiords, on si pogués navegar en kaiac.
Mai vàrem prioritzar els camins fàcils per avançar.
Sempre hem buscat els llocs que creiem, podien ser més espectaculars, tot i que a vegades ens suposava donar grans voltes.
Teniem algunes referències d'alguns miradors molt coneguts.
N'haviem vist fotos, vàrem estar en un. Dels altres en vàrem prescindir.
Va ser una molt bona pensada, preguntar a gent del país i deixar-nos recomenar.
Ha estat un molt gran plaer, viatjar sense tenir gaires metes, readreçant el rumb segons la conveniència en cada moment, sentir-nos lliures de poder triar el nostre destí.
Això ha sigut una de les coses que més ens ha omplert.
En les diferents zones que hem estat, una ullada a la oficina d'informació, ens ha ajudat a arrodonir el camí.
Prescindint del ventall d'ofertes turístiques, que oferien al viatger, distraccions assegurades a base de corones(moneda noruega, 1euro/9,36nok)
Teníem al davant un país que ens oferia una natura exhuberant i desbordant i sense por ens hi hem llançat.
Hem millorat amb la pràctica la navegació amb els nostres kaiac pels fiords, aprenent a conèixer l'influència de les marees, del vent, i de les condicions segons la geografia.
No teníem cap referència i ho hem après entrebantcant-nos en les diferents situacions.
Ens hem acomodat en la soletat de paratges poc freqüentats, és on ens hi sentíem més a gust. 
Altres vegades hem compartit com uns viatgers més, alguns dels llocs més emblemàtics i concorreguts.
Es un país que respecten a la gent, aquí cada un viatge com vol i com pot, mai 
hem vist una senyal de despreci per ningú, al contrari.
Ens hem vist obligats a pendre molts vaixells,(uns 12 )per cosir una ruta per una costa molt fragmentada.
Prescindint de molts luxes, no hem escatimat temps ni diners.
Els diners és obbi, és un país car i aquí es paga per tot, per creuar un pont, per anar per carreteres ben normals, per transitar per molts camins de terra,
indiscutiblement, per agafar un ferri,
aquí es paga per tot.
I el temps, us asseguro que amb dos mesos, no ens hem pas pogut encantar gaire, tampoc ens hem estressat a fer grans quilometrades.
El país és inmens i potser si no es disposa d' aquest bé tant preciat, és més aconsellable triar una zona. A no ser que us volgueu passar les vacances conduint, doncs les carreteres són lentes i costa força avançar, no voliem passar pels llocs, voliem estar-hi.
Varem triar el maig i el juny, el dia sempre s'allarga i això s'agraieix, el sol de mitjanit ens ha fet obldar les nits.
Sobretot al maig el desglaç, converteix el país, en un veritable espectacle , formant espectaculars salts d'aigua arreu on miressis , i la neu que resta a les muntanyes, els hi afegeix protagonisme i sobervia, tot i que algunes carreteres restent tancades.
A finals de juny aquesta màgia ja quasibé ha desaparescut.
Ara ja estem a les acaballes d'aquesta gran volta que amb l'últim vaixell, ja desde Suècia ens tornara a portar a Dinamarca on tancarem el cercle.
Una molt bona experiència.
Ens en tornem amb nous coneixements i amb un munt de records al sac.
Noruega, ha estat un gran plaer poder-te conèixer, una mica.
Un destí del tot aconsellable per sí algú s'anima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada