Navegant pel món.
💦💦✨🌞✨🚣🏿✨🌞✨🚣🏿💦💦
Un dels principals objectius del nostre viatje a Noruega era navegar.
Portem dos kaiacs de travessa, els quals ens han permès tenir una altra visió del paisatge, una visió completament diferent. Tot navegant per l'interior dels grans fiords o sota magestuoses muntanyes, tot resseguint la costa.
Ens ha permès arribar a llocs de difícil accés, per terra.
Però els dies passen, i el cansament s'acumula.
És llavors quan aprofitem per tira la canya, sempre està bé fer una paradeta.
El que ningú ens va dir, ni teníem la més remota idea , era que aquest mar està farcit de peixos i aquí es pesca amb abundància.
Portàvem una canya, d'allò que es diria senzilleta, 7 euros en un mercat de segona mà, és telescòpica i és la que va més bé per portar amb el kaiac.
Telescòpica vol dir que es plega i queda reduïda a una canya d'uns tres pams.
I aquí és quan posem en pràctica els coneixements adquirits al continent africà i en algún país caribeny, on la manca de recursos aguditza d'una manera exagerada l'enginy humà.
Van començar trencant-se les anelles per on passa el fil, això és un greuge important, ja que són les encarregades de conduir el fil, cap a la punta.
Aquest problema el vàrem solucionar obrint el suport de l'anella, formant un angle de 90 graus, i amb una bona cinta americana, tornar-les a fixar. Realment va ser un èxit i és que una bona cinta americana fa miracles.
Quan portavem quasibé un mes, se'ns va partir, no va quedar clar si va ser una picada o una enganxada.
Durant dos segons, vaig veure el final d'aquell preuat enginy.
Però com diuen a cuba, TODO TIENE ARREGLO, i a Mauritania potser encara en farien una barra per les cortines.
TornanT a tirar de la cinta americana i un ganivet de serra, varem tornar a la vida la nostra canya. Haviem perdut un tram menys i cada cop era menys telescòpica però podia tornar a pescar i desde aquell dia, s'ha fet un fart de treure peixos.
Avui navegàvem en un fiord d'aigues profundes, portàvem un esquer per peces grosses, i fins el moment havíem estat prou de sort, portàvem quasibé tres quilos de bacallà, haviem trobat un racó on el vent no ens arrossegava i a cada tirada es trobava com picaven. Amb poca estona 2 peixots més que quasibé feien un quilo. Havíem trobat un magnífic lloc i ens resignàvem a abandonar-lo.
Però com el vent que canvia de direcció, així s'ha girat la nostre sort.
Tiro la repala i espero uns segons a que toqui el fons, començo a recollir a poc a poc, fent-la pujar cap a la superficie, ha set llavors quan una forta amorrada ha inclinat la canya cap al fons negre d'aquelles aigues.
Era una peça molt gran per la força amb que doblava la canya, jo intentava fer-la pujar abans no s'enroqués i la perdéssim, era una lluita de forces oposades , la canya aguntava una forta presió, fins que tot d'una, ha cedit i amb un gemec sec s'ha esverlat.
La peça s'ha escapat, el bergaró que és la part superior de la canya ha quedat flotant al costat del kaiac, quina llàstima, però bé, què hi farem.
Millor la canya que el kaiac, sempre pot ser pitjor.
A hores d'ara ja torno a tenir la canya apunt, amb un altre tram menys, però apunt per tornar-se a fer a la mar.
I com li dirien a la canya a l'àfrica.........BON COURAGE!!!!!
