Ens trobem a Suècia, a la costa est del país, banyada per el mar Bàltic.
Comença una nova jornada, i ja ho tenim tot apunt per sortir d'expedició.
El lloc és fantàstic, (Ringso naturreservat Stendorrens naturreservat), navegarem per aquestes reserves, el lloc promet.
Un autèntic paradís pels sentits, el silenci és amo i senyor d'aquest paratge
Disfrutem del recorregut. Naveguem lliures, on ens porten els sentits.
Aquí no hi ha recorreguts marcats, l'infinitat d'illes i illots et permet improvitzar a cada moment la ruta.
Les parades obligatòries, per prendre unes fotos panoràmiques, d'aquest lloc tan fantàstic.
Els vaixells segueixen els canals més amples per arribar a mar obert. La navegació a vela dins l'arxipèlag és complicada.
És un dels llocs més fascinants.
Infinitat de roques en forma d'illa, sobresortint arreu.
Aquest territori sembla més desolat, amb comparació més al sud, ornitològicament parlant.
És el moment de florida de moltes espècies i això acoloreix el paisatge.
El paradís de les roques i les illes.
No hi ha res que sobresurti en altura, paisatge fragmentat i pla, seria la descripció més fidedigne.
Ens encanta el què tenim al davant. Sembla un món d'illes només per nosaltres; fragments de roques escampat, tamanys i formes armonitzats pel paisatge.
Decidim parar a menjar una mica i a prendre el sol, força escàs en aquestes contrades.
Hem triat un lloc especial, una raconada tranquil·la, a reser del vent i exposada de cara al solet.
A aquestes altures, ja estem ben despistats, ni Google Earth, ni mapes.
No és molt important, perquè a grans trets, sempre tenim l'orientació del lloc on venim.
Però a l'hora de fer la volta circular, sí que és important saber on sóm. Hi ha un pas estret entre illes i per aconseguir fer-la circular, tenim que trobar aquest pas.
Ens equivoquem i quedem en un lloc sense sortida.
Per sort aquí hi ha un vaixell encorat, i ens situa al Google Earth
A partir d'aquí ja tornem a saber on som.
Encara hem remat una bona estona, abans de trobar un bon lloc per dormir.
Les últimes hores de la tarda, han set molt ventades, i hem tingut que voltar l'illa per trobar un lloc on no hi toca el vent.
A raser del fort vent, anirem a veure la posta de sol.
Lloc excepcional per parar el campament.
El canal que es veu a la foto de dalt, desemboca, en el pas que buscàvem.
Son les 5 del matí i el sol ja pinta de colors el món.
BON DIA!!!!!!
Arribant al lloc més estret, només navegable amb embarcacions de poc calat, ens trobem una insòlita imatge. Una família d'ànecs, ens demana prioritat de pas i nosaltres els hi cedim de molt bon grat.
El pas tant esperat, finalment ha arribat.
Anem a navegar-lo.
Aquí el bosc ha invadit la totalitat dels illots, i els ocells els han col-lonitzat.
Com més ens separem de les illes grosses, la vegetació comença a disminuir de tamany, que seria el mateix que dir que les illes més petites separades de les masses terrestres més grans la població vegetal és diferent
Autofoto o altrament dit selfie.
La meva companya d'expedició i de viatge.
Merescut descans en una platgeta.
El lloc és ben bonic.
Quan deixem la platgeta, ja tenim la tirada última, una mica més a mar obert.
Segueix bufant vent, indiscutiblement, el rei d'aquest paradís.
Visualitzant el final del trajecte. Aquest bordo hi entrem en l'últim tram d'aquesta volta.
Ja ho tenim fet.
L'última sorpresa del dia. Un cop al cotxe retornant a la ruta principal ens hem trobat la inesperada presència d'un emblema a nivell nacional, un ANT!!!!(alce)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada