divendres, 20 de novembre del 2015

(Lituània)Monumentals dunes, al Parc nacional Kursiu Nerija

Ens trobem a Lituània. Seguint una ruta per el mar Bàltic, hem deixat enrera Letònia, Estònia i Suècia.
Les dues primeres, poc interessants per fer rutes en Kaiac. Suècia molt recomenable.
Lituània pinta poc interesant a l'hora de navegar en Kaiac, però fent una ullada al Google Earth, veiem una península que té unes característiques especials, s'hi intueixen unes dunes considerables.
Decidim anar-hi.
 Tindrem que fer uns quants quilòmetres de més, però sembla que el lloc s'ho val.
Ens dirigim cap a Klaipeda. La primera sorpresa serà que per accedir-hi amb cotxe tenim que travessar amb vaixell, doncs no hi ha pont que connecti. Això no ens ho esperàvem, doncs amb el Google Earth semblava una península, bé que per arribar-hi, obligat agafar vaixell.
Ja som a la península de Curònia, 1 1/2h entre l'espera i el curt trajecte, pocs quilòmetres després de tocar terra, una espècie de peatge, 10 eurets més, això deu ser la taxa per Parc Nacional. Sembla que finalment arribem al nostre destí.
La carretera en línia recta, d'uns 20quilometres, per arribar a la frontera de Rusia,( una petita porció de Rusia per arribar al mar Bàltic), la carretera sempre  queda enmig del bosc, que és el que cobreix la resta de la península, i de Dunes n'hi rastre.
Finalment deduïm on es troben les dunes i busquem el millor lloc per sortir, no serà fàcil, doncs no deixen parar a gaires llocs.
Entre una cosa i l'altre, sen's ha fet tard. No sabem amb exactitud a quina distància es troben les dunes, però hi tenim que arribar.
Entrem a l'aigua i ni rastre, però nomès és qüestió de temps......al cap d'una hora divisem les dunes, ja ens hi acostem.
Ja sóum a la primera, és un paisatge realment sorprenent,  algunes d'aquestes dunes arriban als 60mts, i l'altura mitjana és d'uns 30mts.
Continuem el nostre camí.
 El mar està molt tranquil, aquí deu ser força freqüent, doncs ens trobem dintre una llacuna.
Tenim ganes de veure més.
El sol està apunt de despedir-se i les llums són especials.
Més dunes, aquí la platja és inexistent i la forta pendent, se n'encarrega de que sigui així.
No veiem ningú enlloc, només el soroll d'un motor que avança lentament, destorba el silenci.
Sembla una de les típiques embarcacions per turistes.
Aquí la platja ha tingut una mica més de sort i ha burlat un trosset al mar.
Immortalitzant el moment.
Ens donem per satisfets.

Només ens quedava una vista panoràmica i ens hem enfilat a una d'elles, no ens hi estem gaire...per sí de cas.
Espectaculars vistes!!!!
Prohibides però ESPECTACULARS!!
Vista del lloc desde el Google Earth.
Les dunes clarament de color marró clar, a la dreta la llacuna, i mar obert a l'esquerra, la resta de la península majoritàriament és bosc.
A primera hora del matí serem als miradors que hi han habilitats a la carretera, estem sols, però la visió del lloc és molt diferent.
Això és com veure-li el llom a la duna.
I ahir li varem veure les cames, desde sota.
És hora de tocar el dos de la península de Curònia.






























dimarts, 3 de novembre del 2015

(Suècia).El paradís del silenci (Ringso naturreservat Stendorrens naturreservat)

23 i 24 de Juliol del 2015
Ens trobem a Suècia, a la costa est del país, banyada per el mar Bàltic.
Comença una nova jornada, i ja ho tenim tot apunt per sortir d'expedició.
El lloc és fantàstic,  (Ringso naturreservat Stendorrens naturreservat), navegarem per aquestes reserves, el lloc promet.
Un autèntic paradís pels sentits, el silenci és amo i senyor d'aquest paratge
Disfrutem del recorregut. Naveguem lliures, on ens porten els sentits.
Aquí no hi ha recorreguts marcats, l'infinitat d'illes i illots et permet improvitzar a cada moment la ruta.
Les parades obligatòries, per prendre unes fotos panoràmiques, d'aquest lloc tan fantàstic.
Els vaixells segueixen els canals més amples per arribar a mar obert. La navegació a vela dins l'arxipèlag és complicada.
És un dels llocs més fascinants.
Infinitat de roques en forma d'illa, sobresortint arreu.
Aquest territori sembla més desolat, amb comparació més al sud, ornitològicament parlant.
És el moment de florida de moltes espècies i això acoloreix el paisatge.
El paradís de les roques i les illes.

És en aquest sector, és on tindrem més problemes a l'hora de situar-nos.
No hi ha res que sobresurti en altura, paisatge fragmentat i  pla, seria la descripció més fidedigne.

Ens encanta el què tenim al davant. Sembla un món d'illes només per nosaltres; fragments de roques escampat, tamanys i formes armonitzats pel paisatge.



Decidim parar a menjar una mica i a prendre el sol, força escàs en  aquestes contrades.
Hem triat un lloc especial,  una raconada tranquil·la, a reser del vent i exposada de cara al solet.

A aquestes altures, ja estem ben despistats, ni Google Earth, ni mapes.
No és molt important, perquè a grans trets, sempre tenim l'orientació del lloc on venim.
Però a l'hora de fer la volta circular, sí que és important saber on sóm. Hi ha un pas estret entre illes i per aconseguir fer-la circular, tenim que trobar aquest pas.
Ens equivoquem i quedem en un lloc sense sortida.
 Per sort aquí hi ha un vaixell encorat, i ens situa al Google Earth
A partir d'aquí ja tornem a saber on som.
Encara hem remat una bona estona, abans de trobar un bon lloc per dormir.
Les últimes hores de la tarda, han set molt ventades, i hem tingut que voltar l'illa per trobar un lloc on no hi toca el vent.
A raser del fort vent, anirem a veure la posta de sol.
Lloc excepcional per parar el campament.
 El canal que es veu a la foto de dalt, desemboca, en el pas que buscàvem.
Son les 5 del matí i el sol ja pinta de colors el món.
BON DIA!!!!!!
Arribant al lloc més estret, només navegable amb embarcacions de poc calat, ens trobem una insòlita imatge. Una família d'ànecs, ens demana prioritat de pas i nosaltres els hi cedim  de molt bon grat.
El pas tant esperat, finalment ha arribat.
Anem a navegar-lo.
Aquí el bosc ha invadit la totalitat dels illots, i els ocells els han col-lonitzat.
Com més ens separem de les illes grosses, la vegetació comença a disminuir de tamany, que seria el mateix que dir que les illes més petites separades de les masses terrestres més grans la població vegetal és diferent
Autofoto o altrament dit selfie.
La meva companya d'expedició i de viatge.
Merescut descans  en una platgeta.
El lloc és ben bonic.
Quan deixem la platgeta, ja tenim la tirada última, una mica més a mar obert.
Segueix bufant vent, indiscutiblement, el rei d'aquest paradís.
Visualitzant el final del trajecte. Aquest bordo hi entrem en l'últim tram d'aquesta volta.
A partir d'aquí ja comencem a reconèixer alguna imatge.
Ja ho tenim fet.
Recorregut aproximat d'uns 30 quilometres.

L'última sorpresa del dia. Un cop al cotxe retornant a la ruta principal ens hem trobat la inesperada presència d'un emblema a nivell nacional, un ANT!!!!(alce)