Amb furgo tot és més fàcil, o no....

Sempre, m'ha agradat viatjar pels meus propis mitjans, és una necessitat apresa amb l'experiència.

Arribar on vulguis i on puguis, 

Moltes vegades, els hotels no deixen de ser, el reflexe de la comoditat, establerta en una societat acomodada.

M'encanta ser lliure, sortir a les nits, i veure el cel, els estels, pujar ports, fer aproximacions a llocs on vull arribar, apropar-me a les muntanyes, resseguir la costa...... Tot això per mí, és més fàcil amb la furgo.

Carregar material, de menjador improvitzat, moltes vegades de taxi, i fins i tot de bus, a vegades de grua,saló de te i moltes, moltes vegades de casa

Dies, setmanes, mesos, a vegades les condicions, o el país fan pendre precaucions.... Funciona molt bé, apropar-se a una casa i presentar-se demanant passar la nit, a raser de la vivenda,  moltes vegades l'hospitalitat és desperta, vers una actitud de desconfiança, si no et coneixen.

Militars i policia funciona força bé, amb l inconvenient de ensenyar la documentació, o cedir el passaport, mentre duri l'estada

 No seria el primer cop de dormir al costat de la policia, en un port de muntanya, o port de pesca, jardins de cases,parquings vigilats,

platges i fins i tot edificis abandonats, buscant l'ombra i la foscor, 

Però molts altres cops només sota un arbre(sempre a l esquena del sol, els mesos de calor), i sota les estrelles sempre.

Es una manera d'entendre la vida, anar on et digui el cor, i fent el que més t'omple, sense normes imposades, sense perjudicis, sense etiquetes, sense cadenes, fluint per la vida amb tota la intensitat del moment....

Vivint cada instant, com el que serà, només això, uns moments que encara que no ens ho sembli, seran UNICS, i IRREPETIBLES 

I quan les condicions ho permetin.... Convertir-nos en NOMADES de la VIDA

 ✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨ 

Ah, i a segons quins païssos, no pageu la taxa per el vehicle, sense abans tenir el rebut oficial...al final com tot, se'n apren

(Poblet rural a l'Atlas marroquí).

(Cap de trois fourches, Riff)