Amb furgo tot és més fàcil, o no....

Sempre, m'ha agradat viatjar pels meus propis mitjans, és una necessitat apresa amb l'experiència.

Arribar on vulguis i on puguis, 

Moltes vegades, els hotels no deixen de ser, el reflexe de la comoditat, establerta en una societat acomodada.

M'encanta ser lliure, sortir a les nits, i veure el cel, els estels, pujar ports, fer aproximacions a llocs on vull arribar, apropar-me a les muntanyes, resseguir la costa...... Tot això per mí, és més fàcil amb la furgo.

Carregar material, de menjador improvitzat, moltes vegades de taxi, i fins i tot de bus, a vegades de grua,saló de te i moltes, moltes vegades de casa

Dies, setmanes, mesos, a vegades les condicions, o el país fan pendre precaucions.... Funciona molt bé, apropar-se a una casa i presentar-se demanant passar la nit, a raser de la vivenda,  moltes vegades l'hospitalitat és desperta, vers una actitud de desconfiança, si no et coneixen.

Militars i policia funciona força bé, amb l inconvenient de ensenyar la documentació, o cedir el passaport, mentre duri l'estada

 No seria el primer cop de dormir al costat de la policia, en un port de muntanya, o port de pesca, jardins de cases,parquings vigilats,

platges i fins i tot edificis abandonats, buscant l'ombra i la foscor, 

Però molts altres cops només sota un arbre(sempre a l esquena del sol, els mesos de calor), i sota les estrelles sempre.

Es una manera d'entendre la vida, anar on et digui el cor, i fent el que més t'omple, sense normes imposades, sense perjudicis, sense etiquetes, sense cadenes, fluint per la vida amb tota la intensitat del moment....

Vivint cada instant, com el que serà, només això, uns moments que encara que no ens ho sembli, seran UNICS, i IRREPETIBLES 

I quan les condicions ho permetin.... Convertir-nos en NOMADES de la VIDA

 ✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨✨ 

Ah, i a segons quins païssos, no pageu la taxa per el vehicle, sense abans tenir el rebut oficial...al final com tot, se'n apren

(Poblet rural a l'Atlas marroquí).

(Cap de trois fourches, Riff)

Penyon Velez de la gomera, els legionaris ocupen el penyon

Comença un nou dia,

 Surto a navegar, com de costum, després d'un bon esmorzar, no necesito gaires coses per passar el dia....

A la llunyania, observo el peñon, que m'han dit que és de sobirania espanyola.

Però alguna cosa extranya, no em fa veure un illot....a mida que mi acosto, veig, que un braç de terra conecta aquesta amb l'illot.... Que faig???

Segueixo i ja és veura... Arribo a terra, i ja sento uns crits, des d'una de les torretes de vigilància... reconec l'uniforme dels legionaris. No entenc el que diuen... però per si acàs aixeco les mans, en senyal de bona voluntat, me oblidat la bandera blanca...jejeje

Al final entenc que tinc que travessar, una corda blava, que està estirada a la platja, això fa de frontera.....

Un cop ho he fet, ja torno al Marroc, la situació és curiossa, ara són els marroquins qui venen a rebrem, no és poden fer fotos, ja m'han avisat, però els i dic per buscar cobertura espanyola i em diuen que a l'illot n'hi ha, aprofito per fer unes boniques panoràmiques del moment, quan ja els tinc tots retratas, segueixo el meu camí.

El penyon Perez de la Gomera de protectorat espanyol.

Aquí degut a l'enrrenou de la meva arribada, el militar de guardia asenyala la corda que simbolitza la frontera.

      El meu Kaiac el troben, d'alló més curiós.

      La situació és pintoresca,,,, i aquest d'on surt?

T       Tots plegats fan la seva gràcia.

El lloc és curiòs...

Cap d'Alhoceima

Avui sortiré a navegar, pel cap d'Alhoceima.

Sortiré de la platja del quemado, just al costat del port,( on hi  he passat la nit, i he esmorzat).

Sortim de la platja.

 Tot seguit passarem per davant l'entrada del port, em dirigeixo al cap.

No tardaré gaire en arribar-hi, aquí altes parets, s'aixequen davant nostre.

No trobarem cap platja on desembarcar, però no serà problema, per el nostre kaiac de petites dimensions, que trobarà sortida damunt unes roques," alguna avantatge tenia que tenir, anar amb un kaiac petit."

Aigües turquesses i transparent, farant el bany una delícia....

Només el soroll d'alguna barca de pescadors, trencarà el so de la tranquilitat reinant

Alhoceima, ciutat moderna i ben asortida on podeu trobar quasibé tot el que us faci falta