IGener del 2016.

Volem fer una travessa de varis dies per la zona del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

És un parc natural a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà i ocupa 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina (2.037 ha).^[1] El 13 de maig de 2010 fou declarat parc natural amb l'aprovació de la Llei de Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter al Parlament de Catalunya. El parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d’espais agraris.

Sortirem de cala Montgó.

Aquesta cala, és troba administrament al terme de Torroella de Montgri, tot i la proximitat al municipi de L'Escala.

Geològicament correspon a les estivacions més septentrionals del massís del Montgrí essent de llarg la cala més accessible i gran de les que hi ha en aquest tram feréstec de la Costa Brava. És orientada a llevant i pel nord la culmina la punta Montgó (96 msnm),^[1] coronada per una torre de guaita fortificada de l'època moderna. Pel sud tanca la cala la punta Milà a uns 1,1 km de la platja.

Girant la vista enrera per observar la punta del Milà.

El mar està en calma, atravessem la punta del Milà.

Darrera de punta Milà, i trobem Cala Viuda, coneguda en el món de submarinisme per les seves coves.

La Cala Viuda

Profunditat 7-23 metres. Aquest és un conjunt de coves submarines de molt interès per als submarinistes. El primer túnel es troba a 16 metres a l’entrada d’un gran arc i és d’accés directe per passar d’Oest a Est. Un cop creuem aquest passadís, seguirem la paret a la nostra dreta i al cop d’uns 30 metres ens trobarem amb la primera entrada a una cova amb càmera d’aire al final (és obligatori l’ús de llanterna). Aquesta bovada de grans dimensions permet al submarinista respirar l’aire que s’hi troba. Sortint d’aquesta cova seguirem a la dreta per a poder fer la segona cova de recorregut corbat i situada a uns 18 metres de profunditat. El túnel és ple de rapisses i racons on hi trobarem llagostes, bugies, corall i esponges.

Prosseguim la ruta , aquest tros es molt espectacular, alts penya-segats s'aixecan davant nostre.

Trobem alguns illots, la roca pardalera, l'illot de baix de cols, l'illot de la Ferriola, fins arribar a la cova de la Foradada.

Com el seu nom indica la Foradada, és una roca foradada amb un forat de 50mts de longitud, 11mts d'altura i 5mts de amplitud.

Diferents imatges de la Foradada.

Aprofito per mirar la canya a veure sí hi ha hagut sort, mentre navego aprofito per pescar al curricà. La pesca al curricà, és una modalitat de pesca que es basa en l'arrossegament de l'aparell des d'una embarcació en marxa, a mar obert, en grans embassaments, en llacs interiors o en rius.

Deixem la foradada enrera.

I en dirigim cap a cala Pedrosa.

Cala Pedrosa, a l’Estartit, és una cala absolutament verge que es troba al mig del Parc Natural del Montgrí, en un dels entorns més feréstecs de tota la Costa Brava. Davant ella hi ha una atractiva illa a la qual es pot arribar nedant i que afegeix encara més bellesa al valor paisatgístic del conjunt.

A la cala ja no hi ha sol, i anem a buscar-lo per dinar.

Prosseguim el nostre camí, ens dirigim cap el Cap de Oltrera.

El Cap d'Oltrera és un dels caps del Massís del Montgrí al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Es tracta de la prolongació a l'est de la Muntanya Gran, en el sector nord de l'Alt de la Pedrosa, que decau dins del Mediterrani amb espadats d'uns cinquanta metres.^[1] En el seu sector sud conforma la Cala Falaguer, inaccessible per terra; i clou el Golfet del Falaguer pel nord. La seva composició és calcària com la majoria del Montgrí^[2]

Continuem la nostre ruta, volem anar a fer la volta a les illes Medes.

Al gener els dies són curts i no ens podem encantar.

Es considera una àrea d'especial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidonia oceanica, font important de productivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament de corall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.

Les illes Medes són un arxipèlag de 21,5 hectàrees que és a la Costa Brava, a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Aquest arxipèlag està format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran(18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferranelles. L'arxipèlag és, de fet, la continuació del massís del Montgrí.

Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, és un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. Són a uns 900 metres al sud-est de la punta de la Guixera(l'Estartit, Torroella de Montgrí). A Torroella i a l'Estartit són habituals les exposicions i xerrades al voltant d'aquest entorn natural. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi el submarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de la fotografia de paisatge o submarina, i se n'han organitzat diversos concursos.

Insignificant és veu el kaiaquista sota les parets del Cavall Bernat.

El cavall Bernat vies d'escalada "inaccessibles".

IT – ILLES MEDES (Carall Bernat)
Via de la cara oest (80 mts, IV+)

Aquesta recomanació potser em costarà acabar a la presó perquè qualsevol activitat desenvolupada a les Illes Medes està completament prohibida, inclosa l’escalada. La protecció practicada a través de la normativa del recentment creat Parc Natural del Montgrí – Illes Medes ha convertit a aquests illots en quelcom abastable únicament en somnis. Malgrat tot, el fet que actualment estigui prohibit escalar-hi no vol dir que aquesta restricció hagi de durar per sempre i a més, això no evita que hi hagi una realitat: que al Carall Bernat hi ha vies d’escalada. Per tant, serveixi com a mínim aquesta recomanació per evitar que aquesta via caigui en l’oblit i així potser en un futur es pugui tornar a veure gent escalant aquesta torre que emergeix de les profunditats del mar.
Vaig sentir en alguna ocasió que el primer a pujar-hi va ser l’Estasen a l’any 1938 per la cara de mar obert (E) i cal dir que no seria molt agosarat afirmar-ho deguda a l’atracció que emet aquesta piràmide observada des de qualsevol punt. Aquesta cara est és potser la més ajaguda i la que tindria més números per convertir-se en la via pionera de la roca.

Però la via més recomanable és a la cara Oest, mirant a l’Estartit, que és la que presenta les verticals més mantingudes i la roca més bona malgrat que caldrà prendre les precaucions necessàries per evitar la caiguda d’algun bloc inestable que pugui haver-hi. Aquí no ha vingut a escalar ni deu i la paret està poc sanejada. Tot i així, amb un joc basic de tascons i friends passem més que de sobres malgrat que l’equipament fix es limita únicament a les reunions que coincideixen amb la linia de ràpel.

L'any 2009, una empresa privada, mitjançant la utilització de tècniques de radar, va descobrir la presència d'un riu subterranique desemboca a prop de la pedradeDéu, a uns metres de la Meda Gran.

És pont el sol sobre la Meda Xica.

La lluna quasibé plena de Gener s'aixeca a l'horitzó.

Les ultimes llums reflectides a l'aigua a l'entrada de Cala Pedrosa.

Campament a Cala Pedrosa, aquí és prohibit fer foc sense una autorització autoritzant-ho, que és té que demanar a l'Ajuntament de L'Estartit.(millor trucar-hi abans)

No són pas els primers de fer foc en aquesta caleta, aquest hivern ha set molt eixut, i és tenen que extremar les precaucions.

Preparant el sopar, la temperatura ha baixat dràsticament i l'ambient és molt humit.

8:00 del matí.

Després d'una freda i humida nit recuperem el foc per assecar una mica els trajes. Aquí desaconsella fer foc i menys de dia, sense la pertinent autorització).

Després de prendre alguna cosa calenta ens posem en marxa.

Avui el mar és una basa d'oli.

Els rajos de sol, sobre les illes Medes.

Farem un bordo mar endins, i ens mirarem la costa desde una mica lluny.

Ens trobem un vaixell practicant la pesca de ròsec o bou.

Ròssec o bou

La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. Científicament es divideix aquesta tècnica de pesca entre l’arrossegament en la zona de fons i l’arrossegament en la zona per sobre de la del fons. La pesca d’arrossegament feta a les fondàries mitjanes del mar atrapa peixos pelàgics com l’anxova, la tonyina i el verat en canvi si s’arrossega més al fons es pesca, per exemple, bacallà, calamars, gambes i peixos de roca. La pesca d'arrossegament es realitza per vaixells de pesca de dimensions variables i pot ser dut a terme per un sol vaixell pesquer o per una parella. La pesca d’arrossegament ha estat implicada en el declivi d’una gran varietat d’espècies de peixos i d’altres animals marins com els coralls. La pesca d’arrossegament està limitada, segons els països, però no pas prohibida globalment.

Aprofitem per esmorzar, el dia és molt trànquil.

Desde mar endins, aquesta és la visió que tenim de la costa.

Aquest tram penso, que és un dels millors de la Costa Brava.

Per l'altura dels seus acantilats, per la Foradada, per les seves cales i coves, i sobretot sobretot, per la poca urbanització a la que ha estat sotmesa.

En aquest tram només i trobem uns antics búnquers situats a sobre dels penya-segats, no visibles desde l'aigua.

El govern franquista, en el context de la segona guerra mundial (1939-1945), va construir la bateria anomenada L-6 que formava un conjunt de bateries al nord i al sud del golf de Roses: L-5 Punta Milà (Torroella de Montgrí), L-6 (l’Escala) i L-7 Punta Falconera i L-8 Cap Norfeu (Roses), amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat. (a la imatge, un dels canons fotografiats per Joan Lassús, foto del fons de l'Arxiu Històric Municipal).

La bateria que s’obre ara a les visites turístiques va ser construïda a les darreries dels anys quaranta del segle XX en el marc del Pla defensiu desenvolupat per la Comissió Mixta d’Artillat del golf de Roses. Forma part d’una de les quatre bateries que defensaven aquesta àrea. La bateria es troba dividida en dues seccions, cadascuna de les quals formada per dos búnquers situats simètricament a llevant i a ponent i orientats a nord i a nord-est. El búnquer de l’extrem de ponent contenia un niu de metralladores que dominava la badia de la Clota, la qual, abans de la construcció del port, era recer natural de vaixells i embarcacions.