Comença un nou dia, per ser més precisos un 22 de juliol del 2015.
Ens trobem aprop de Nykoping(Suècia)
Deixem Nykoping, per dirigir-nos cap a Klastorp. Serà aprop d'aquí, que farem la nostre sortida amb Kaiac. Tenim per davant un veritable paradís per la navegació.
A Suècia, no tot són flors i violes.
També ens topem amb llocs de la costa que estan industrialitzats i no tan del nostre agrat.
Però millor centrar-nos en els llocs que trobem més escaients.
Un cel espectacular ens guiarà.
Farem una volta circular. Al no tenir mapes de la zona, navegarem fent servir el Google Earth, que fins i tot sense Internet, si abans t'has descarregat la visió, ho pots consultar.
És un Juliol extrany. Per nosaltres que venim de climes Mediterranis, els anticiclons per aquí són escassos, almenys les tres setmanes que portem per aquí, així ens ho fan pensar. Els núvols conspiren reclamant el cel, això no ens deixa veure el sol, però ens brinda una dansa continua de coreografies canviants. 
Sóm al paradís de la calma, sóm al paradís de les illes, sóm al paradís del silenci, i tenen els dominis molt ben definits.
Líquens, herba, molsa, i tota classes de plantes es disputen els millors llocs.
El mar, com ja ens té acostumats, goberna els seus dominis amb una calma absoluta, només perturvada pel vent.
I algun que altre kaiaquista intrèpid.....
La florida ens dona la benvinguda. Pararem a menjar una mica.
No portem a terme grans voltes, ni jornades sense descans per assolir metes. Senzillament intentem fluir en el lloc, i inspirem el recorregut amb el que anem trobant.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
He posat aquest poema de Antonio Machado, que s'hi diu, com anell al dit.
El blau del cel ens brinda la seva grata presència, els colors s'intensifiquen.
Arbres atrevits col-lonitzen illes.
Els vaixells de vela segueixen les seves rutes de navegació, atravessar els illots, tan recte com els hi és possible, en busca del mar obert.
Nosaltres preferim els llocs més enrrabessats, on illes i illots s'interpossin en formes i tamanys, configurant un paisatge de laberints
Recta final de la nostre volta, aquí les regles del joc són lliures, possibilitats infinites de rutes.
Cadascú és lliure de buscar els seus propis racons, i no donaré detalls de la volta en sí.
El joc dona per molt
Hem tornat a gaudir d'un lloc especial. Segurament en el temps només restaran els records, d'un dia que varem passar per aquest lloc, que varem gaudir el moment, o potser la historia no s'acaba aquí.
