(Suècia).Kristianopel, aquí el temps no dona tregua

 Ens trobem aprop de Kristanopel, aquí el temps no dona tregua, els núvols avancen amenaçadors

Decidim sortir a navegar sense grans pretensions, el cel s'ha tapat completament i amenaça pluja

Estem a 10 de juliol i la temperatura és més aviat fresqueta.

Navegarem a vista, i amb el cor, això vol dir que no ens marcarem cap ruta senzillament anirem cap a on ens agradi més.

És temps de posta, aquets nius es trobem en un illot de sorra, i l'ocell que els ha posat no ha tingut massa cura a l'hora de fer el niu.

Diferenciem varis tipus d'ous, però la nostre ignorància ornitologica, fa que no reconeguem les espècies.

Els parents més pròxims, no estan gaire contents amb la nostre visita, i ens sobrevolen els caps amb finalitats amenaçadores.

El mar és una bassa d'oli, més aviat fosca, i el cel es torna negre per moments.

Més illes, per aquí no volta nigú, només els ocells amb els seus crits, aconsegueixen trencar el silenci.

Aquí la calma és absoluta, el mar sembla un llac, i els únics remolins són els núvols juganers, que canvien inperturvables davant el pas del temps.

Racons amagats, en els quals trobem algunes cases repartides per les vores, els suecs són gent molt ordenada i que cuiden els detalls del seu entorn.

Busquem noves illes. El verd hi predomina. L'herba cobreix aquest tros de terra que flota en mig d'aquest paisatge inmens.

Contemplem el paisatge amb deteniment. Hem sentit que hi ha foques i estem alerta a qualsevol senyal que ens pugui apropar a aquest curiós animal, i dic curiós en el bon sentit de la paraula, la foca amb la seva naturalesa curiosa, se sent atreta i treu el cap per observar lo que provoca aquell xapoteig.

No tenim sort, i les foques es resisteixen a fer-nos una visita.

És hora de tornar , hem passat una bona estona en un paisatge fascinant, ocells i ocellots ens han fet mirar amunt, escoltant les seves queixes, i el blau del cel sen's ha amagat darrera una cortina de nuvols de diferents tonalitats.

(Suècia).Comença el nostre periple per Suècia.

Després de 2300 quilòmetres més o menys, al final arribem a Suècia.

Deixem enrera l'onada de calor que cobreix mitja Europa, aquí l'aire és més fresc i 

 la calor no es fa insuportable.

Ens dirigim seguint la costa del Mar Bàltic fins a Karlshamn, allà busquem una oficina de turisme, d'on treurem mapes de la zona, amb aquets mapes ja és pot fer força feina.

Disposem d'un dispositiu GPS, però no ens serà de gran utilitat, ja que no tenim rutes marcades, ni ens interesa fer sortides tornant per el mateix lloc.

Navegarem sobre mapes i amb l'ajuda del Google Earth, també farem servir força el sentit comú i la posició del sol.

No realitzarem una gran aventura, però farem rutes de varis dies i amb distàncies de uns 30 quilometres i tenim que intentar de tenir clar, on som, on volem anar i a on tenim que tornar

                 

La nostre primera sortida serà prop de Vettekulla. Tenim un estat de forma mitja alt i és qüestió d'anar adquirint la forma a mida d'anar remant.

Tenim 6 setmanes per endavant!!!!!!

Ja som al mar, el Mar Bàltic és desconegut per nosaltres. Pensem que serà un mar sense gaires complicacions. Les 29000 illes que és banyen en les seves aigües i el fet de ser un mar relativament petit, fan que no s'aixequin grans onades, almenys així ho creiem.

Basant-nos  amb experiències en llocs amb una mica de semblança.

En algunes illes trobem casetes, totes molt ben arreglades. A les illes més grans fins i tot és poden trobar pobles.

Suècia , és un país amb 9640000 habitants, en un territori de 449.696km quadrats, 50000km quadrats menys que Espanya.

És un país relativament poc poblat, i les condicions climàtiques, fan dels Suecs gent molt reservada, que si no els hi dirigeixes la paraula, és dignen a fer un salut explícit "hei hei" i a seguir el seu camí.

Ens trobem a la illa de Hallö. Aquí hi trobem un poblet, però tot i veure gent no  hi tindrem cap contacte, la poca gent que veiem no s'inmuten amb la nostre presència.

Proseguirem el nostre camí, ens arribarem fins a Kroken. Anem una mica a vista(estil víking), triem els llocs segons el que anem veient.

Els paisatges son espectaculars, illes, roques que treuen el nas enmig del no res. Els llocs que ens agrada més navegar tenen distàncies curtes entre illes i n'hi han moltes, formant laberints que fan molt distreta la navegació.

A molts llocs només hi trobem ocells, molts ocells.

Aixequen el vol davant l'amenaça que els hi suposem.

En moltes illes trobarem cartells, on indica les dates que no si pot accedir, en moltes d'elles hi crien aquets ocells. 

Estem de sort, avui en moltes és el primer dia de poder-hi accedir, però tot i això encara trobem alguns ous, cosa que farà que siguin visites breus, per molestar el menys possible.

El nostre contacte amb el Bàltic ha començat, ens em passat gairabé 5 hores a l'aigua.

Primer contacte facilet de navegació entre illes ben satisfactori.